El 24 d’octubre de 1822 el General Espoz y Mina va entrar a Castellfollit de Riubregós i, com que no va trobar la guarnició de soldats reialistes que havia resistit el setge, va accentuar el seu desig de fer un escarment exemplar. Per això, després de deixar el poble en ruïnes, en un dels pocs murs que van quedar dempeus va fer penjar un cartell amb la inscripció: “Aquí existió Castell-fullit. Pueblos, tomad ejemplo: no abriguéis a los enemigos de la Patria”.
L’església del Roser, que estava ubicada en aquest costat de la Plaça Major del poble, va viure un dels episodis més sagnants del Setge de 1822. I és que, segons la versió reialista, Mina hi va trobar una trentena de vilatans, la majoria vells i nens, que no havien gosat participar de la fugida, als quals no va dubtar a afusellar. Segons l'ajudant de camp del general, Florent Galli, però, al poble hi van quedar dos capellans, que van ser afusellats, a més d’un grup de pagesos benestants de totes les edats amuntegats.