Castellfollit que tant t'estimo
quan temps fa que no t'he vist,
soc lluny, jo no t'oblido
estic pensant en tu dia i nit.
En tu per primera vegada
vaig veure la llum del món,
i mes tard a l'escola anava
per apendre i estimar tothom.
Anyoro els meus estimats pares
avis i familiars,
i aquelles bones xerrades
als carrers del poble i a dins les llars.
Enyoro l'esglesia en que canatava
aquelles cançons que lloaven déu
i a la Verge en la seva diada
no i faltava per ella la meva veu.
Enyoro el castell i les torres
que són testimonis de molts combats,
i les aigües del Bregós que corren
regant l'horta dels nostres bons prats.
Es aquesta cruel guerra
que de tu m'ha apartat,
i ara va regant aquesta terra
amb la sang dels companys, sens pietat.
Abans éren al front del Segre
i sens parar anaven caient,
ara són al front de l'Ebre
que és tot un foc, es un infern.
No se si la meva fi serà aqui
on la cançó de foc no para,
però si es que ha de venir
serà per tu l'ultima mirada
Front de l'Ebre - Agost de 1938
Joan Vilamú - Lleva de 1941
