Quan, Com, i perque?
Hola, el meu nom es Pol Jorda i soc nascut i criat a Barcelona, però estiuejant a Castellfollit de Riubregós d’ençà que tinc ús de raó (i hi ha qui diu que abans i tot ja ho era) i una de les coses més maques que recordo son les tardes d’estiu, més ben dit, quan ja feia bon temps, dels llargs partits que jugàvem a la pista municipal de Castellfollit.
Eren partits èpics, de costellada però on sempre hi havia una sana rivalitat, per veure qui guanyava (aquesta és una de les grandeses d’aquest esport) i com que mai hi havia una durada determinada del partit, sempre s’acaba amb aquell famós, i qui no l’ha dita mai aquesta frase, “qui el fa, guanya” independentment de que el resultat estigues igualat o no, encara que la diferencia fos d’un, tres o nou gols... el primer que marques dos gols, guanyava.
Van ser moltes tardes jugant, molts gols marcats, moltes pilotes embarcades a l’hort, moltes discussions per fer els equips, moltes jugades per emmarcar, i com no, molts ‘piques’ dins del terreny de joc... i vet aquí, que una tarda després de fer jugar un partidet d’aquests, ens vam asseure a la terrassa del bar i vam xerrar, parlar, filosofar en si érem bons o no (del jovent, hi havia qui havia jugat a futbol-sala, qui havia jugat a futbol gran o qui simplement li agradava jugar a futbol).
La resposta a si realment érem bons o no, la teníem en nosaltres mateixos. La solució era fer un equip de futbol-sala al poble i anar a jugar contra altres pobles, altres equips per tal de veure el nostre potencial... i d’això ja fa sis anys –del 2004 a l’actual (2010)-, on hem anat passejant el nostre futbol, la nostra passió per les terres de ponent, des de Tora a Lleida, passant per St.Ramon, Cervera, Tàrrega, La Ràpita, Plans de Sió, les Pallàrgues, Sedó, Navés, Cubells, St.Guim de la Plana, Massoteres, Balaguer, Castellserà, Tremp, Almatret, Alcarràs... molts més pobles dels quals ara no recordo el nom i els que encara ens falten per visitar!
Al llarg d’aquestes sis temporades, hem estat diversos el jugadors que han format l’equip, i també han estat diverses les persones encarregades tant de dirigir l’equip com de procurar que l’equip anés be... i com no, també han estat les persones que ens han seguit arreu on anàvem a jugar, ja fos amb l’excusa d’anar de passeig el dissabte per la tarda, per animar-nos o simplement perquè creien (i creuen) en nosaltres.
(... per veure mes, pròximament ....)
Atentament,
Pol Jorda
